Abstract We may recognize the importance of totalities and systems (being holistic) in the ontological, and still maintain moral individualism: it is the lives of individual organisms that count morally. Species and ecosystems have only a derived moral value. We care, morally, for the centers of sentience and consciousness we call individuals. But in nature it is above all the totalities that count... Although our best moral theory may be individualistic, it happens that, ontologically, individuals count little ―the reality is systemic, evolutionary and relational! Our best ontology will not be individualistic. (It will be based, rather, on complex adaptive systems). Not understanding this explains, I believe, a good part of the disagreements between animalism and environmentalism. We need to develop non-fossilistic ideas of liberation (human and animal). The proposal of a positive animalist intervention generalized in nature seems to me to be a runaway ethical utopia ("desmadrada", that is "outside of mother", of Mother Earth in this case: Gaia/Gea).
Resum Podem reconèixer la importància de les totalitats i els sistemes (holismes) en el seu aspecte ontològic i mantenir, no obstant, l'individualisme moral: són les vides dels organismes individuals les que moralment importen. Espècies i ecosistemes tenen només un valor moral secundari. Ens importen, moralment, els centres de sintiència i consciència que anomenem individus. Però en la naturalesa són sobretot les totalitats les que interessen. Encara que la nostra millor teoria moral sigui individualista, succeeix que, ontològicament, els individus importen poc ―la realitat és sistèmica, evolutiva i relacional! La nostra millor ontologia no serà, per tant, individualista. Es basarà, més aviat, en sistemes complexos adaptatius. No entendre això explica, crec, bona part dels desacords entre l'animalisme i l'ecologisme. Necessitem desenvolupar idees no fossilitzades d'alliberament (humà i animal). La proposta d'una intervenció animalista positiva generalitzada en la naturalesa em sembla una utopia ètica extralimitada (fora de mare, de la Mare Terra en aquest cas: Gaia/Gea).
Resumen Podemos reconocer la importancia de las totalidades y los sistemas (ser holistas) en lo ontológico, y mantener no obstante el individualismo moral: son las vidas de los organismos individuales las que cuentan moralmente. Especies y ecosistemas tienen sólo un valor moral derivado. Nos importan, moralmente, los centros de sintiencia y consciencia que llamamos individuos. Pero en la naturaleza son sobre todo las totalidades las que cuentan... Aunque nuestra mejor teoría moral sea individualista, sucede que, ontológicamente, los individuos cuentan poco ―¡la realidad es sistémica, evolutiva y relacional! Nuestra mejor ontología no será individualista. (Se basará, más bien, en sistemas complejos adaptativos). No entender esto explica, creo, buena parte de los desencuentros entre animalismo y ecologismo. Necesitamos desarrollar ideas no fosilistas de liberación (humana y animal). La propuesta de una intervención animalista positiva generalizada en la naturaleza me parece una utopía ética desmadrada (fuera de madre, de la Madre Tierra en este caso: Gaia/Gea).