Objectives: To estimate the frequency of non-work sickness absence (ITcc) related to previous occupational injuries with (ATB) or without (ATSB) sick leave. Methods: Prospective longitudinal study. Workers with ATB or ATSB notified to the Occupational Accident Registry of Catalonia were selected in the last term of 2009. They were followed-up for six months after returning to work (ATB) or after the accident (ATSB), by sex and occupation. Official labor and health authority registries were used as information sources. An "injury-associated ITcc" was defined when the sick leave occurred in the following six months and within the same diagnosis group. The absolute and relative frequency were calculated according to time elapsed and its duration (cumulated days, measures of central trend and dispersion), by diagnosis group or affected body area, as compared to all of Catalonia. Results: 2,9% of ATB (n=627) had an injury-associated ITcc, with differences by diagnosis, sex and occupation; this was also the case for 2,1% of ATSB (n=496). With the same diagnosis, duration of ITcc was longer among those who had an associated injury, and with respect to all of Catalonia. Conclusions: Some of the under-reporting of occupational pathology corresponds to episodes initially recognized as being work-related. Duration of sickness absence depends not only on diagnosis and clinical course, but also on criteria established by the entities managing the case. This could imply that more complicated injuries are referred to the national health system, resulting in personal, legal, healthcare and economic cost consequences for all involved stakeholders.
Objectiu: Estimar la freqüència d'incapacitats temporals per contingència comuna (ITcc) derivades d'accidents de treball previs amb (ATB) o sense baixa (ATSB). Mètodes: Estudi longitudinal prospectiu. Es van seleccionar els treballadors/ores amb ATB/ATSB notificats al Registre d'accidents de treball de Catalunya l'últim trimestre de 2009. Es va fer un seguiment durant els sis mesos posteriors a l'alta (ATB) o l'accident (ATSB) segons el sexe i l'ocupació. Les fonts d'informació van ser els registres oficials de l'autoritat laboral y sanitària. Es va definir "ITcc compatible amb AT" si es produïa en els sis mesos següents pel mateix grup diagnòstic. Es va calcular la freqüència absoluta i relativa d'ITcc segons el temps transcorregut i durada (dies acumulats, les mesures de tendència central i la dispersió) segons grup diagnòstic o àrea del cos afectada comparant-lo amb el conjunt de Catalunya. Resultats: Un 2,9% d'ATB (627) va presentar una ITcc compatible amb AT amb diferències segons diagnòstic, sexe i ocupació i un 2,1% d'ATSB (496). A igual diagnòstic la durada dels ATB va ser superior entre els que van presentar una ITcc compatible amb ells i la durada d'aquestes ITcc, superior al conjunt del país. Conclusions: Una part de la infradeclaració de patologia laboral correspon a episodis reconeguts com a laborals en un primer moment. La durada de la incapacitat no dependria únicament del procés (diagnòstic i curs clínic) sinó també d'altres criteris de gestió de les Mútues que comportarien que lesions més complicades serien derivades a l'assistència pública amb conseqüències personals, legals, sanitàries i de cost econòmic per a tots els implicats.
Objetivo: Estimar la frecuencia de incapacidades temporales por contingencia común (ITcc) relacionadas con accidentes de trabajo (AT) previos con (ATB) o sin baja (ATSB). Métodos: Estudio longitudinal prospectivo. Se seleccionaron los trabajadores con ATB o ATSB notificados en Catalunya el último trimestre de 2009. Se hizo seguimiento durante seis meses posteriores al alta (ATB) o accidente (ATSB) según sexo y ocupación. Las fuentes de información fueron los registros oficiales de la autoridad laboral y sanitaria. Se definió "ITcc compatible con AT" si la incapacidad temporal se producía en los seis meses siguientes por el mismo grupo diagnóstico. Se calculó la frecuencia absoluta y relativa de ITcc según tiempo transcurrido y su duración (días acumulados, medidas de tendencia central y dispersión) según grupo diagnostico o área del cuerpo afectada comparándola con la del conjunto de Catalunya. Resultados: Un 2,9% de los ATB (n=627) presentó una ITcc compatible con AT con diferencias según diagnóstico, sexo y ocupación, siendo el mismo caso para el 2,1% de los ATSB (n=496). A igual diagnóstico, la duración de los ATB fue superior entre los que tuvieron después una ITcc compatible con ellos y la duración de éstas ITcc, superior al conjunto de Catalunya. Conclusiones: Parte de la infradeclaración de patología laboral corresponde a episodios reconocidos como laborales en un primer momento. La duración de la incapacidad no dependería únicamente del diagnóstico y curso clínico sino también de criterios de gestión de las Mutuas que podrían determinar que las lesiones más complicadas fueran derivadas a la asistencia pública con consecuencias personales, legales, sanitarias y económicas para todos los implicados.