Abstract The Spanish Supreme Court deals with a case of surrogacy in which, once the child is born in a foreign country, the maternal filiation in Spain is judicially claimed for the intended mother absent any genetic link based on the possession of status. In the case resolved by the Spanish Supreme Court of March 31, 2022, the legal path chosen by the claimant is not the recognition of filiation as established by the foreign authorities where the birth has taken place, but the judicial claim of maternity, manifested by the possession of status, in the child's best interest. This makes it necessary to analyse whether the appearance of filiation is a mechanism for determining filiation, and whether the child's best interest must inevitably lead to attributing legal maternity to the woman who plays the role of mother, even without a genetic link. The Spanish Supreme Court also refers to public order and how surrogacy violates fundamental rights, arguments which, although important because they reveal the position of the highest court, are not relevant in this particular case.
Resumen El Tribunal Supremo español aborda un caso de gestación por sustitución en el que, una vez nacido el niño en un país extranjero, se reclama judicialmente la filiación materna en España para la mujer comitente o madre de intención, con la que no tiene vínculo jurídico, con base en la posesión de estado. En el asunto que resuelve la STS de 31 de marzo de 2022, la vía elegida por la parte demandante no es el reconocimiento de la filiación ya establecida por las autoridades extranjeras donde ha tenido lugar el nacimiento, sino la reclamación judicial de la maternidad, manifestada por la posesión de estado, en interés del menor. Ello obliga a analizar si la posesión de estado es un mecanismo de determinación de la filiación, y si el interés del menor debe llevar ineludiblemente a atribuir la maternidad legal a la mujer que desempeña el rol de madre, aun careciendo de vínculo genético. La STS incluye otras afirmaciones acerca del orden público y la vulneración de derechos fundamentales que, aun siendo importantes porque revelan la posición del más alto tribunal, no son relevantes para resolver el caso planteado.
Resum El Tribunal Suprem espanyol aborda un cas de gestació per substitució en el qual, una vegada nascut el nen en un país estranger, es reclama judicialment la filiació materna a Espanya per a la dona comitent o mare d'intenció, amb la qual no té vincle jurídic, amb base en la possessió d'estat. En l'assumpte que resol la STS de 31 de març de 2022, la via triada per la part demandant no és el reconeixement de la filiació ja establerta per les autoritats estrangeres on ha tingut lloc el naixement, sinó la reclamació judicial de la maternitat, manifestada per la possessió d'estat, en interès del menor. Això obliga a analitzar si la possessió d'estat és un mecanisme de determinació de la filiació, i si l'interès del menor ha de portar ineludiblement a atribuir la maternitat legal a la dona que exerceix el rol de mare, fins i tot mancant de vincle genètic. La STS inclou altres afirmacions sobre l'ordre públic i la vulneració de drets fonamentals que, fins i tot sent importants perquè revelen la posició del més alt tribunal, no són rellevants per a resoldre el cas plantejat.